El gentilici de la Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies de la Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:
Corunya, la: corunyès -esa
Lugo: de Lugo
Ourense: d'Ourense
Pontevedra: de [...]
El gentilici de la Comunitat Foral de Navarra és navarrès -esa.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Foral de Navarra és el següent:
Pamplona: pamplonès -esa
[...]
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
En general, per fer referència al primer dia de qualsevol mes, es fa servir el numeral 1. La construcció primer + de + el nom d'un mes, formada a partir de l'elisió del mot dia ('el dia primer d'un mes determinat'), actualment és menys habitual. Per exemple:
El meu aniversari és l'1 d'agost.
S'ha [...]
En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (o de [...]
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa [...]